 |
| Escut d'armes de Blasco d'Alagó |
Explica una antiga llegenda referida al senyor i conqueridor de Morella en Blasco d'Alagó (la seua mort s'ha establert en el 1244), recollida per l'erudit Segura Barreda (nascut a Castellfort), que «En uno de aquellos días en que el Señor de Morella se gozaba en visitar las obras de Villafranca, como creación suya, al regresar a esta plaza se vio en los mayores apuros. Cruzaba la alta Sierra de Espino, cuando fa nieve caía en abundancia. D. Blasco, acompañado de algunos escuderos, se esforzaba para llegar al fondo del barranco Ullanes (Torre Segura), pero la nieve que se aumentaba por grados embarazaba a los escuderos y fatigaba a su caballo. Las tinieblas de la noche aumentaban los peligros y la fatiga y un fuerte viento levantando la nieve envolvió a los caminantes entre sus remolinos. Oscuro el cielo y envueltos los viajeros en el caos, en vano forcejeaban para salir del inminente peligro. Cuando ya desmayaban, cuando su esperanza no encontraba un remedio, allá a lo lejos sonó una campana, cuyo eco se apagaba entre la nieve de la montaña. Aquel mágico sonido penetró en sus corazones, reanimó sus abatidos espíritus y cobrando fuerza se dirigieron hacia donde venía fa voz de socorro. D. Blasco dejó su espada clavada en la nieve y levantando sus ojos ¡Oh! dijo, si Dios quiere que salga de este apurado trance, en el lugar en donde suena esa campana, colocare otra, cuyo eco llegue hasta las riberas del mar y animados siguieron sobre la nieve, cuando una luz, que apenas brillaba entre los copos que el viento hacía revoltear en el aire, arrancó del corazón de D. Blasco estas palabras –nos hemos salvado-. La campana era la de una ermita mozárabe, dedicada a San Pedro Apóstol, sobre aquel monte, y la luz la señal de socorro, que en días de borrasca colocaba el solitario ermitaño sobre una espadaña de la capilla» (1)
La Ilegenda que he transcrit es teixia al voltant de !'existència de I'antiquíssima ermita i de la creu de pedra, que encara es denomina «Peiró d'en Blasco» o "Piroblasco». Aquesta es té com a construïda sobre el Iloc on va quedar clavada l'espasa del guerrer. També en la creença que les campanes de la torre de l’església parroquial de Castel!fort van ser foses amb el metall d'una de grans dimensions que hi havia en temps anteriors a l’ermita de Sant Pere.
El llegendari relat que he transcrit va passar a tenir caràcter de succés històric en publicar ¡'historiador Betí Bonfíll tres documents, el primer datat el 1425, consistent en la capitulació convinguda entre els mestres campaners Antonio i Guillem Martí, francesos, i el capella de Castellfort i sagristà de I'ermita de Sant Pere, a fi de refondre la campana d'aquesta. En el document s'especifica que la nova campana havia de ser de vint quintars de pes, més els que s'afegirien per minva de la refosa. (2)
L'existència d'una campana de notable pes -1.329 kg.-.era inexplicable en una perduda ermita com la de sant Pere, però hauria tingut lògica si la relacionàvem amb la corresponent promesa que la llegenda atribueix al senyor Blasco. La presencia de la campana va tenir una altra possible constatació: en realitzar !'aixecament de plànols de I‘ermita, vam poder comprovar que als peus d'aquesta, i en el mur nord, hi ha un gruix massís de dos per cinc metres en planta, construït amb una forta fàbrica de carreus, que contrasta amb la més feble maçoneria veïna i que únicarnent podia tenir utilitat com a base d'una potent espadanya destinada a suportar la pesada campana de la Ilegenda.(3)
Una notícia mancada totalment de fiabilitat, però que no s'ha d'ometre, és una historia escoltada a una persona gran, fa molts anys, a Vinarós, al costat del mar. Aquesta persona relatava que en determinats dies i circumstàncies de vent, se sentia el so remot d'una campana molt llunyana procedent de les muntanyes de I'interior.
La Ilegenda que he transcrit es teixia al voltant de !'existència de I'antiquíssima ermita i de la creu de pedra, que encara es denomina «Peiró d'en Blasco» o "Piroblasco». Aquesta es té com a construïda sobre el Iloc on va quedar clavada l'espasa del guerrer. També en la creença que les campanes de la torre de l’església parroquial de Castel!fort van ser foses amb el metall d'una de grans dimensions que hi havia en temps anteriors a l’ermita de Sant Pere.
El llegendari relat que he transcrit va passar a tenir caràcter de succés històric en publicar ¡'historiador Betí Bonfíll tres documents, el primer datat el 1425, consistent en la capitulació convinguda entre els mestres campaners Antonio i Guillem Martí, francesos, i el capella de Castellfort i sagristà de I'ermita de Sant Pere, a fi de refondre la campana d'aquesta. En el document s'especifica que la nova campana havia de ser de vint quintars de pes, més els que s'afegirien per minva de la refosa. (2)L'existència d'una campana de notable pes -1.329 kg.-.era inexplicable en una perduda ermita com la de sant Pere, però hauria tingut lògica si la relacionàvem amb la corresponent promesa que la llegenda atribueix al senyor Blasco. La presencia de la campana va tenir una altra possible constatació: en realitzar !'aixecament de plànols de I‘ermita, vam poder comprovar que als peus d'aquesta, i en el mur nord, hi ha un gruix massís de dos per cinc metres en planta, construït amb una forta fàbrica de carreus, que contrasta amb la més feble maçoneria veïna i que únicarnent podia tenir utilitat com a base d'una potent espadanya destinada a suportar la pesada campana de la Ilegenda.(3)
Una notícia mancada totalment de fiabilitat, però que no s'ha d'ometre, és una historia escoltada a una persona gran, fa molts anys, a Vinarós, al costat del mar. Aquesta persona relatava que en determinats dies i circumstàncies de vent, se sentia el so remot d'una campana molt llunyana procedent de les muntanyes de I'interior.
(1) José Segura y Barreda. Morella y sus aldees. Imprenta de Javier Soto, editor. Morella, 1868.Edición facsímil por la asociación de “Amigos de Morella y Comarca” (AMYC), Morella 1981
(2) Manuel BETÍ BONFiLL .. "La campana de D. BIasco». Revista de Castellón, ahora en San Mateo, Benifazá y Morella (Notas históricas). Amb edició, notes i índexs d'Eugenio Díaz Manteca. Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana. 1978. La presencia d'una flor de lis entre els emblemes deis capitells de I'absis podria fer referencia a Miguel de Lisón, capità de Blasco d'Alagó, alcaid de More!la i testimoni signant de la carta de poblament de Castellfort atorgada per Blasco d'Alagó en 1237.
(3) Dotze anys abans de la refosa de la campana de Sant Pere, un mestre campaner, Guillem Martí, presumiblement ell mateix, fonia a Valencia la campana Mlcalet que donaria nom a la famosa torre de la Seu de València. Vegeu LAZARO FLORO (José SANCHIS SIVERA). Descripción histórica del Miguelete y sus campanas. Establecimiento tipográfico Manuel Pau, Valencia, 1909, Segunda edición bajo el título, El Micalet de la Catedra! de València, Ediciones Catedral de Valencia, Valencia 1977.
Text: Arturo Zaragozà
